Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"L'illa del tresor"

El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 22-2-1935)

 

Era realment insòlit que les cases cinematogràfiques americanes, que comencen a trobar escassetat de temes nous per a dur a la pantalla, no s’haguessin adonat encara de les moltes possibilitats cinematogràfiques de l’obra de Stevenson «L’Illa del Tresor»». Tema de moltes possibilitats, diem, per tal com la gran quantitat d’acció que l’obra conté era pasta per a infondre al film que se’n treiés, aquell ritme viu i avassallador que és consubstancial al cinema fins al punt de fer-ne l’art peculiar del nostre segle. Per altra part, l’obra de Stevenson s’adapta d’una manera general als gustos de tots els públics, però d’una manera especial del públic americà, el qual es troba en un estat d’adolescència molt semblant al del públic jovenívol, al qual va destinada la deliciosa obreta de l’autor del «Dr. Jeckyll i Mr. Hyde».

Finalment, la Metro, ha encarregat al director Víctor Fleming l’adaptació al cinema de «L’Illa del Tresor». Fleming ha escollit per intèrprets un grapat de figures de primer pla: Wallace Beery, Jackie Cooper, Otto Kruger, Lewis Stone, Lionel Barrymore, etc.; i, sobretot, ha pogut disposar de les arques de la casa productora per a fer una reconstrucció de l’ambient de l’època i dels escenaris que havien de fer fons a l’acció, que valen realment la pena de veure. Aquell «Hispaniola» bellíssim, perfecte i fotogènic, que un bon «cameraman» ha sabut valorar degudament amb una sèrie de fotografies magnífiques; la primera passejada de Jim Hawkins per l’illa, que apareix als seus ulls meravellats, com una mena de paradís, tanta és la frondositat de la vegetació i l’exuberància de la fauna; el recrutament del personal a la taverna, cau de tota la millor genteta del país. En fi: són innombrables els encerts i seria difícil reportar-los tots.

Però el que cal destacar és l’honradesa de Fleming en adaptar l’obra a la pantalla, puix que si bé la fidelitat no és absoluta (cosa que tampoc no seria possible, donades les diferències que van de la novel·la al cinema), no s’han fet els sacrilegis als quals ens tenen tan acostumats els americans. El curs de l’acció és seguit fidelment i les disparitats són gairebé únicament en els detalls i en els diàlegs.

Wallace Beery i Jackie Cooper, interpretant els rols de Silver i Hawkins respectivament, fan una labor inoblidable de matís i de gràcia. Lionel Barrymore, en el seu paper de capità Flint, embriac i irritable, Otto Kruger en el rol de Dr. Livesey, i Lewis Stone en el de capità del vaixell, secunden brillantment els primers actors esmentats.

L’empresa del Kursaal ha afegit una bona producció a la seva llista d’estrenes remarcables que porta feta aquesta temporada.

J. A. i P.