Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

L'exposició Vila-Puig

Les arts

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 4-1-1936)

 

Ens dol no haver pogut parlar abans de l’exposició que, l’il·lustre artista català Vila-Puig, té bastida al hall del Gran Kursaal. Aprofitant la pròrroga que, a conseqüència de l’èxit obtingut, ha estat acordada (romandrà oberta fins el dia 6), farem un breu comentari d’aquesta interessant galeria d’art. Si d’entre els que em llegeixin n’hi ha algun que encara no l’hagi visitada (cal gairebé posar-ho en dubte), em donaré per ben pagat si aconsegueixo decidir-lo.

***

Una de les condicions essencials que ha de tenir un paisatgista és la de saber-se adaptar al sentit profund de cadascun dels paisatges amb els quals s’enfronta i valorar-los en les seves diferències i contactes. Tot i ésser imprescindible la possessió d’una tècnica sòlida, d’una unitat de concepció o d’una brillantor en l’execució, és evident que no n’hi ha prou amb aquestes qualitats.

Cal, a més, un sentit ponderatiu que sàpiga recollir aquelles característiques topogràfiques, atmosfèriques i emocionals que són privatives de cada contrada.

La síntesi jerarquitzada d’aquestes condicions la posseeix amb extraordinària ductilitat, el pintor Vila-Puig. Contempleu simultàniament la tela 1 (Paisatge del Vallès) i la que té a la seva dreta (la 16, si no anem errats) i veureu com entre aquells pallers dels Vallès i les oliveres dels afores de Manresa, cap tota una escala de valors i de matisos.

El pintor sabadellenc ha interpretat el nostre terreny amb una acuïtat que, fins avui, cap altre artista no havia assolit. Tant en el paisatge urbà (el Torrent de Sant Ignasi, ombrívol, gris, punyent) com en el rural (les teles de Sant Fruitós, assoleiades, joioses i sensuals), Vila-Puig ens ofereix una paleta segura, ferma i sincera. Treballador infatigable i recercador ardit, no n’ha tingut prou amb la contrastació d’aquestes dues tòniques qui sap si, en últim terme, definidores de la naturalesa d’aquest tocom. No. Poc amic de les superfícies fàcils, ha aprofundit l’estudi del nostre paisatge, tot palesant a diferents hores i circumstàncies, un bocí tan manresà com és el Pont Vell. Al matí o a la tarda, amb sol o amb núvols, riu amunt o riu avall, de totes maneres ens l’ofereix Vila-Puig. La bellesa del nostre pont romànic assoleix una major puixança a través de la vigorosa visió del pintor. D’aquestes teles la 4 (El mirall del Pont) i la 9 (El canal, el Pont i la Seu) s’emporten les nostres preferències.

Excel·lents també són Terrals (3) i La Fàbrica roja (5), on la intensitat cromàtica del pintor obté en virtut d’un xoc violent de llums, una volada lírica exquisida.

***

I per acabar, remarcarem amb satisfacció l’èxit que entre els manresans ha tingut aquesta exposició. Una vertadera multitud ha desfilat aquests dies davant les teles exposades, una part força important de les quals ha estat adquirida. A constatar, igualment, les condicions que ofereix el hall del Kursaal per a la instal·lació d’exposicions. ¿Per què no s’habilita amb caràcter permanent? La dotació a Manresa de la galeria d’art que ens manca seria un gest que trobaria l’aplaudiment de tots els gustadors de les belles coses.

J. A. i P.