Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

L'exposició Penya Art

Les arts

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 12-5-1934)

La «Penya Art» és un grup de joves pintors manresans, plens d’inquietuds, d’entusiasme i gairebé diria d’heroïcitat, la major part d’ells ex deixebles de Basiana, i dels quals ja vaig contar-ne les desventures en una altra ocasió. Fa goig veure com dintre l’escala que correspon a Manresa, viu una agrupació d’artistes, deixats a la mà de Déu, sota un guiatge remot, sense mitjans econòmics ni compensació de cap classe, però sense sentir tampoc mai la més petita defallença. No em negareu que tot plegat, àdhuc les golfes on treballen, té un regust de bohèmia de Barri Llatí, certament encantador en els temps que correm. Ara que ací no hi ha ni les «grisettes» ni els nobles generosos, protectors d’artistes incipients. Aquesta misèria dels manresans acabalats, però, no apaivaga pas el coratge dels nostres pintors. Ara han organitzat la seva primera exposició, a la Granja Costa. Vilajosana, Jubells, Balaguer, Adam, Cantarell, Torrent i el propi Basiana (merament d’acompanyant), exposen pintures, remarcables bon nombre d’elles, i sobretot, que senyalen un  avenç en l’executòria artística de cadascun de llurs autors.

Estanislau Vilajosana, autor de la portada del programa oficial de festes del 14 d’Abril d’enguany, d’una valor plàstica i d’una novetat de concepció, que no han estat pas suficientment apreciades pel públic, exposa ara deu pintures i un apunt, que donen idea de la seva prodigalitat i del seu polifacetisme. Destaquem «Paisatge Pont Nou», dramàtic i evocador, els dos bodegons, ben realitzats encara que molt diversos i el «Retrat» potser monstruós de dimensions, però bo de factura. El nu és, al nostre entendre, poc personal. A remarcar, una varietat de tendències i una vacil·lació en la realització de les obres, que palesen la desorientació que sofreix el pintor. Cal centrar-se i cercar la unitat. Un cop obtingut això, hom es personalitza.

Altrament, seria lamentable, puix que en Estanislau Vilajosana hi ha pasta de bon pintor.

Josep Jubells exposa uns pastells ben resolts. Potser el joc cromàtic, una mica massa violent. L’auto retrat és de proporcions excessivament gegantines. Un dels bodegons, no recordem el número, és remarcable. Amb tot, ens plauria veure’l pintant a l’oli. Esperem que així serà.

Joaquim Adam té una forma de dibuix una mica encartonada. Hi té un bodegó de la vella escola, que fa la seva impressió.

Joan Balaguer està estancat. No va endavant ni endarrera. Ens plauen molt, però, els seus apunts.

Evarist Basiana hi aporta uns paisatges, vius de color, però que no acaben de fer el pes. En canvi els punts no dissonen pas del nom de llur autor.

Josep M. Cantarell i Josep Torrent, completen discretament l’exposició.

Rebin la nostra enhorabona els joves de la «Penya Art». Per la nostra part farem tot el que podrem per ajudar los a prosseguir en la seva tasca o, gairebé, en el seu apostolat. En el demés, els senyors benestants de Manresa tenen la paraula.

J. AMAT I PINIELLA