Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

L'exposició Basiana

Galeries “Ciutat”

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 15-2-1934)

 

Ramon Torra continua brillantment en l’organització d’exposicions de pintors manresans i forasters, a les galeries instal·lades al seu establiment de Llibreria. Després d’Alfred Figueras, Josep Padró i Tomàs Boix, i a partir de dissabte passat, Evarist Basiana. No cal dir que a Manresa, tan orfe en aquests darrers temps de qualsevol classe de manifestació artística, l’actitud de Ramon Torra és un exemple de continuïtat certament afalagador.

Basiana és un pintor eminentment manresà. Ha estat la nostra ciutat el terreny de gairebé la totalitat de les seves campanyes artístiques.

Aquesta raó seria sobrada –si no n’existís una més poderosa, que és la qualitat de l’obra de Basiana– per a fer imprescindible aquest comentari. Evarist Basiana és un valor en el clos de la pintura manresana que no pot ésser negligit, per cap criteri amb un mínim d’equanimitat i de bon sentit.

L’exposició que ens presenta aquests dies a les Galeries «Ciutat» significa l’assoliment d’una maduresa en l’estil, les primícies del qual ens foren ofertes, arran de l’exposició d’artistes manresans, celebrada per la Festa Major.

La pintura a espàtula és un procediment d’una rusticitat tal que, d’ésser emprat amb encert, dóna a les obres una sensació franca, directa i primària de bellesa. I Basiana compta amb una preparació, amb una formació artística que li atorguen condicions suficients, per reeixir en la seva obra.

Hem dir que Basiana havia assolit una maduresa dintre aquesta tècnica. Per corroborar-ho cal només cohonestar les pintures dels peixos i de les perdius –exposades per la Festa Major– i les seves darreres produccions.

Les pintures senyalades amb els números 3, 8 i 9, per exemple, marquen un avenç senyaladíssim.

Són remarcables també el paisatge, molt ben resolt, i la figura, tractada amb una gran simplicitat.

En conjunt, l’exposició ens ha portat a la conclusió que en la tècnica de l’espàtula, Basiana ha trobat un camí viable. Ara només faltarà que el nostre pintor s’oblidi de la seva inconstància de sempre i adopti una disciplina i una estabilitat.

J. A. i P.