Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Les properes eleccions

Panorama anglès

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 17-10-1931)

 

Les properes eleccions angleses es plantegen davant del món sencer com una veritable incògnita. La premsa de tot arreu no ha deixat de fer comentaris a aquesta situació i de predir quin serà el resultat de les mateixes. Admirem l’agosarats que són tots aquests i l’aplom que els anima en llurs assercions. Però creiem que el mapa polític que presenta avui dia Anglaterra és massa complexe perquè hom pugui desxifrar-ne el contingut amb unes quantes probabilitats d’èxit.

D’una banda trobem els conservadors al darrera de Baldwin, el qual amb un sentit polític admirable i una espatutxineria enorme va jugar una treta al partit laborista avui escindit. El fet de què el partit conservador després de les darreres eleccions deixés governar sense oposar cap resistència al partit laborista; fou perquè va veure que sense comptar aquesta amb una majoria aplastant en el Parlament, anava a un fracàs irremeiable. També en acceptar la fórmula d’un gabinet nacional va veure òbviament que això significava la derrota del laborisme o quan menys del seu capdavanter més conspicu el senyor Mac Donald. Veia més, encara; la fórmula nacional seria aviat suprimida car eren necessàries unes eleccions i segur que no sortirien els homes que propugnaven aquest sistema com a guariment de tots els mals. La solució nacional acceptada pels liberals i laboristes significava indubtablement escissions en els blocs polítics respectius; en canvi, no podia haver-n’hi cap en el conservador. Això naturalment, representava una victòria d’aquest damunt dels altres. I així veiem que Baldwin no s’ha errat i avui ofereix al seu partit grans possibilitats de triomf.

Henderson el cap actual dels laboristes, té al seu darrera tot el cos gros del laborisme. Va trencar amb MacDonald el cabdill d’abans, i féu passar el Partit de governamental a l’oposició, en el moment d’instaurar-se el govern nacional. Els minaires, els sense treball i els enemics de la política econòmica del govern actual creuen en el laborisme. Això, dóna també probabilitats al seu triomf.

El partit liberal està dividit. Per una banda els nacionals i per l’altra Lloyd George que vol formar un altre partit que se’n dirà radical.

Per a les properes eleccions angleses hi ha en el terreny de la lluita tres personalitats, cap d’elles menyspreable: Baldwin pels conservadors, Lloyd George pels radicals i Henderson pels laboristes. L’agitació política del país és tan gran i els aspectes exteriors dels partits són tan diferents que quan les passades eleccions, que és dificilíssim fer cap mena d’afirmació categòrica. En conjunt el dilema ha estat plantejat per MacDonald. Diu: O govern nacional o govern de partit.

El poble anglès decidirà aviat.

J.A. i P.