Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Les incògnites del moment

Tribuna lliure
 

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 30-1-1931)

 

Actualment, quan una sèrie de dubtes es branden per damunt de les nostres testes, sembla que la gent sent un desig, notablement més morbós que en altres ocasions, de dilucidar el futur. Per això en el moment en què es veu l’espai ple d’interrogacions emocionants, tothom es sent amb cor de fer els vaticinis més aventurats i convencionals, d’idear projectes transcendents, i de discutir i criticar les activitats dels capdavanters. Els uns ho fan des de les pàgines d’un periòdic, que un censor ple de poders s’entretindrà en retallar més tard, d’altres bo i passejant sota el sol del migdia més hivernal i uns tercers es desfoguen a l’entorn d’una taula de marbre i de cafè carregada de cops de puny i de crits esfereïdors. Aquests darrers, que al meu concepte són els que ho veuen des d’un punt de vista més centrat, fins no fa gaires dies emmudien en veure qualsevol buròcrata sense males intencions, i temien aquell estat de guerra acovardidor fins del retrunyir inacabable del trànsit...

Jo que amb les meves poques dots d’observador m’he atrevit a fixar l’atenció en els altres i àdhuc en mi mateix, puc assegurar que tot aquell estat de neguit i tota aquella frisança es deu a una sola paraula: ELECCIONS.

És una paraula discutida, que ha passat per tots els paladars un sens nombre de vegades. Un mot que durant set anys de dictadura ha estat exclòs del diccionari espanyol. Ara, ha ressucitat entremig d’un batibull espantós. El Govern n’ha fet una cosa seva i en mires a una normalitat, sense cap garantia constitucional, vol convocar en data propera unes eleccions.

Ara, però, quan ja solament els escèptics eterns dubten de la seva probabilitat, es presenta un interrogant molt més transcendent: l’abstenció o la presentació de les esquerres. En cas d’abstenció n’hi ha uns que troben el pundonor una mica exagerat i en cas de presentació que no els és convenient l’estat anormal de les coses. Jo estic segur, que així com són les esquerres les que es troben en aquesta situació, fossin els monàrquics catalanistes, temps ha que no tindrien existència aquestes discrepàncies, car ja algun prohom dels més respectables hauria trobat la fórmula harmonitzadora i eclèctica...

La sinceritat serà rabiosa, tan rabiosa que s’hi farà a queixalades amb els cacics i amb els alcaldes de «qui ens dóna més». Ens en alegrem. Però, he vist moltes persones que en parlar-los de la sinceritat em somriuen irònicament i sembla que vulguin dir frases d’incredulitat i rublertes d’una experiència dolorosa...

Un altre punt és el de si una causa violent impedís celebrar les eleccions. En aquest cas, gens idoni per explanar-hi profetitzacions del cul de cafè, el Govern ha manifestat que es cuidaria de «reprimir severamente a los que obsten el camino de la legalidad».

I la darrera interrogant està representada pel resultat de les eleccions. Ací calla tothom i ací callem nosaltres, altrament hom està exposat a dir les barbaritats més inversemblants...

Alguns canten aquesta situació com un xic privilegiada. Fa set anys que no l’havíem passat, i això els alegra... Però el que s’ha cuidat de convocar-les ha estat prudent. Procurant per la salut dels seus súbdits –perquè el contrast no els reprengui– ha convocat unes mitges-eleccions, unes eleccions de monàrquics només, car ha impedit amb censura, amb lleis, amb estats de guerra, que les esquerres poguessin portar a cap la propaganda que les dretes han efectuat amb les més completes seguretats i facilitats.

No ens toca a nosaltres trobar una solució per a totes aquestes incògnites, ni anirem a aventurar uns perjudicis que s’estrellarien segurament. Deixem que les coses tinguin el seu curs, sense necessitat, però, de treure el nas d’aquest lloc que en diuen política, ja sigui des de les taules d’un cafè, ja des de les columnes dels periòdics, ja bo i prenent el sol...

J. AMAT I PINIELLA