Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Les eleccions de demà

Tribuna Lliure

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 3-10-1931)

 

El poble de Barcelona ha d’elegir demà dos homes que ocuparan els llocs que han deixat vacants els senyors Macià i Alomar amb llurs renúncies.

És difícil fer pronòstics i és aventurat basar les possibilitats d’un resultat en lleus sospites, en comparances o en els mèrits de cadascun dels candidats.

Bofill i Mates en el seu discurs d’ahir per ràdio, deia que els electors juguen i han de jugar amb els partits, i amb els homes que aquests partits presenten.

Cosa molt certa, de la qual ací a Catalunya ens n’hem captingut prou bé en veure que érem els únics que portàvem al Parlament militars ineptes i demagogs. Això ha palesat que els catalans en voler jugar amb els partits no han tingut la idoneïtat per fer-ho, que tenen, en canvi, el poble anglès i altres. En dues ocasions han demostrat tenir les mans balbes i no tenir la precisió que el joc requereix. A Barcelona sortí un Franco i un Jiménez, mentre es quedaven a casa un Pompeu Fabra i un Bastardes, un Bofill que si bé no eren tan esquerres no eren tampoc tan ignorants i estúpids.

A la provincia sortí en Sediles mentre un Serra i Húnter es quedava a les paperetes. Ara, en la tercera ocasió, seria dolorós que el poble de Barcelona demostrés tenir tan poc tacte polític, com en les passades eleccions i votés un digne company de la nefanda trinitat militar, que encara que no fos militar –crec que no se’n presenta cap- fos tan “jiménez” com el primer.

Fora dolorós que preferís la demagògia i la follia de qualsevol Ruiz o Giró o el monarquisme un dia descarat, avui latent, del senyor Rahola, per oblidar les dots de catalanistes i republicans, autèntics homes liberals i d’esquerra.

Creiem en aquests moments que demà el poble de Barcelona, haurà adquirit la ciència que li mancava, per poder jugar amb els partits i amb els homes, i que ja no tindrà les mans tan balbes per no saber triar quin és el representant que més li convé.

J.A. i P.