Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Les eleccions alemanyes

Panorama Internacional

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 12-3-1932)

 

Demà el poble alemany elegirà el seu President. Tots els nostres llegidors que hagin seguit el desenvolupament de la política alemanya en aquests darrers temps i sobretot la violenta campanya electoral que s’ha desenrotllat aquests dies passats, copsarà perfectament de la transcendència del sufragi de demà, diumenge, no tan solament en el que ateny  a la política interior del país, sinó també en el que significa per al futur de les relacions exteriors alemanyes. Cinc homes pretenen ésser elegits a la màxima jerarquia, a la Presidència de la República. De tots ells, es pot dir, dos només tenen possibilitats a favor seu. Hindemburg, per una banda, sostingut per la Socialdemocràcia i els elements catòlics i republicans. Hitler, per l’altra, presentat pel, cada dia més enorme, contingent nacionalista moderat. Els altres ocupen un lloc secundari en la lluita de demà. Hi trobem candidat pels comunistes -compten amb sis milions de vots-, pels “Elms d’acer”, nacionalistes ultrancers que volen la revenja contra França i aliats, i pels restauradors. Ja hem dit, però, que aquests tres darrers estan eliminats abans de la lluita.

En general, podem dir, els vaticinis són tènuement favorables a Hindenburg, que significa la continuïtat de la política seguida actualment pel Govern de Brunging. Hitler ha portat una campanya extraordinàriament demagògica, la qual per altra banda ha trobat el camp adobat per la crisi econòmica exacerbada i per l’onerositat del Pacte de Versalles.  A més a més tots sabem els progressos extraordinaris que ha fet el partit acabdillat per Hitler en les darreres eleccions parcials que s’han celebrat en diferents punts. És dir, que no són pas massa aventurats els judicis fets a favor del seu triomf. Davant de tot això, cal esperar que la lluita electoral de demà tindrà els caràcters d’una veritable batalla. Els incidents i la violència no n’estaran pas exclosos. Els nacionalsocialistes saben sobradament que si els toca portar la part adversa, el partit quedarà desfet com un bolado a l’aigua. I per evitar coses així, es fan prodigis.

En realitat els partits nacionalsocialistes volen evitar una victòria d’Hindenburg en el primer torn. Si aconsegueixen que el vell mariscal no obtingui el quòrum en l’elecció de demà es donaran per ben pagats. Creuen que l’amor propi ferit podria fer-li retirar la candidatura per al segon torn. Això ens faria veure coses altament extraordinàries.

No podem, però, ésser pessimistes. Cal tenir confiança en la cultura ciutadana del poble teutó. Ell sabrà veure, com veiem tots nosaltres, que la política nacionalista d’Hitler, ultra infructuosa –com incontestablement seria amb tot i les prometences- constituiria un perill constant per a la pau europea. I menys en les actuals circumstàncies.

Demà, serà, certament, un dia interessant per a tots.

J A. i P.