Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

L'actuació de l'orquestra Roland Dorsay

Ahir, al Conservatori

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 6-4-1934)

 

Amb motiu de la visita de l’orquestra femenina de jazz «Les fills de France» a la nostra ciutat, es parlava en aquestes mateixes columnes del que és la música d’aquest gènere. Suavitat, ritme, compenetració entre els components de l’orquestra, domini dels instruments. A una orquestra que no aspiri a res més que interpretar bé (ja és molt) les obres de jazz que es posa a davant, no se li pot exigir gran cosa més. Però, si l’orquestra ha d’actuar en un escenari i ha de plaure a un públic heterogeni, és evident que cal alguna cosa més: humor, espectacularitat, diversitat i joventut. Aquesta síntesi d’elements és la que ofereix l’orquestra francesa «Roland Dorsay et ses cadets».

En les actuacions d’ahir, tarda i nit, va quedar ben palesa aquesta afirmació. Els cadets de Roland Dorsay feren una exhibició total de les seves remarcables facultats. «Hot» frenètic, «straigth» agradable a les oïdes, «blues» melangiosos, «sketchs» plens de gràcia i bon humor, caricaturitzacions de bon gust, tot vestit d’una execució impecable i d’una simpatia a vessar. Si els haguéssim de fer un retret (gairebé no gosem) és que obliden potser massa sovint que també constitueixen una orquestra de jazz i no solament un espectacle divertit.

Amb tot, no és l’hora d’escatimar mèrits a un dels millors conjunts de jazz que han vingut a Manresa, sinó la d’adherir-se simplement a l’entusiasme del públic nombrosíssim que acudí a escoltar-lo.

Encoratgem a l’empresa a prosseguir en aquest esforç, a profit de l’educació musical del nostre públic.

J. A. i P.