Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

La veig…

Joaquim Amat-Piniella
(“ARA”, núm. 5 - març 1931)

 

Jo la veig, a ella,
-pàl·lida i freda-
embetumada d’abrics «petit gris»
de sedes rutilants,
de pedres,
de brillants...
És ella,
qui passa endemig els «bars»,
«dancings»
«cabarets»
hotels...
Ella que té en la cara tediosa
la vermellor humida
del tub elèctric de gas enrarit,
i als llavis
el «rouge» incandescent.
Du implícita l’olor de cent taxis
nocturns
de matinada;
uns ulls plorosos de «rhymell»,
de mirars inefables,
avorrits,
lassos d’amor mercadejat...;
i les ungles ornades d’or,
d’or fi,
no de fantasia...
Ella... Ella..., enllà
passa..., jo la veig,
com ombra amb ròssec,
amb ròssec de viola
vitriolitzada...

j. amat i piniella.