Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"La Madrecita"

“Amics del Teatre”

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 30-3-1933)

 

Amb les vegades que han vingut a Manresa companyies argentines (Rivera de Rosas, Camila Quiroga) hem pogut conèixer unes quantes obres (no moltes) de l’actual teatre d’aquella nació sud-americana. I val a dir que la impressió que n’hem tret no és del tot desfavorable. Recordem amb satisfacció «Una mujer desconocida» i «La buena reputación».

A desgrat de la manca de tradició teatral de la República Argentina, els autors de per allà tenen un sentit vivíssim del que és el diàleg i el moviment escènic. Així com també és segurament aquesta joventut el que dóna als temes que plantegen una absència d’originalitat.

Ahir els «Amics del Teatre» ens presentaren una obra de F. Defilippis Novos «La madrecita». El tema és una d’aquelles coses tan explotades. La protagonista, tota bonesa, tota bons sentiments, voltada d’una colla de personatges egoistes, mandrosos, desconsiderats, als quals protegeix i estima. El marit li fuig amb una de les germanes, la que ella cura amb més interès, i la deixa amb els dos infants. Naturalment que la situació dramàtica acaba amb el retorn del marit, que enyora la llar, l’amabilitat i el somriure de la seva muller i els alegrois de la canalla.

Amb una base sentimental d’aquesta intensitat l’èxit és segur.

Prescindint, però, de tota aquesta truculència, hem de reconèixer l’habilitat de Defilippis en el diàleg, ple d’aquella filosofia lleugera –de «societat» podríem dir-ne– que se’t fa agradable per la seva poca profunditat, i també en la successió d’escenes, que denota un coneixement acurat de la tècnica teatral.

Un altre dels encerts són els personatges.

El Dr. Almeida (paper jugat per F. Montenegro) aplomat, sobri, és el tipus més acabat...

J. Porta interpreta el rol de Raül sociòleg per esnobisme, amb percepció del que han d’ésser els trets caricaturals. El tipus del senador Vera, té també un evident interès còmic.

Castro en el paper de Jorge, dolent a tot ésser-ho.

Camila Quiroga sap expressar a la perfecció el lloc de protagonista. Llàstima de la truculència dels finals d’acte, perquè és ací on l’eminent actriu perd contenció, que tan bé sap interpretar amb el brillant joc facial de què fa gala.

C. Marinas, fent de Coca, discreta. Tots els altres actors secunden bé.

En resum: vam passar una bona estona.

***

Abans de començar l’obra, Montenegro va dir quatre paraules a la memòria del gran actor Francesc Morano, i va demanar a la sala un minut de silenci.

Un minut emocionant per a tots els amants del bon teatre!

J. A. P.