Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Estrenes i represes

El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 15-7-1932)

 

Tothom haurà pogut observar que les nostres empreses han donat per inaugurada la temporada de represes. Fa un parell de festes que tenim la «satisfacció» de poder contemplar per segona volta obres de tan gran envergadura com «El código penal» i «Sevilla de mis amores». Aquest fet ens dóna marge a unes suggestions.

Alguna vegada hem dit que preferim una bona represa a una estrena mediocre. Però això no vol dir, ni de bon tros, que siguem partidaris d’una tongada de represes en el moment que encara no ens han estat presentats gran nombre de films interessantíssims, que si passa l’oportunitat ja no veurem mai.

A Barcelona, on en aquesta data ja han acabat la provisió de l’any, poden tenir una temporada d’estiu o de reestrenes. A Manresa, no. Les nostres empreses no poden privar al públic manresà de veure obres tan excel·lents com «Màrius», «Aristòcrates del crim», «El pròfug», «El pillet», «Les aventures de Tom Sawyer», «Les noies alegres de Viena», «Concert històric», «El carrer», «Anna Christie», «La pecadora», «La fi del món», «Joves pecadors», i tants d’altres, per repetir-li en canvi la projecció de bajanades com els films dits «hablados en español» o d’altres produccions d’ínfima categoria.

Per al proper diumenge està anunciada la represa del film de Sternberg, «Marroc» i el Pabst «Quatre d’infanteria». No trobem cap inconvenient a reveure’ls, puix que ambdós són de qualitat superior. Però encara que tinguéssim la seguretat –que no la tenim– que totes les represes seran d’aquesta categoria no estaríem conformes amb la pèrdua de les bones sessions que passaríem davant de les moltes produccions que manca estrenar en els nostres cinemes.

Tenim la convicció, també que les nostres observacions no seran endebades en el que pertoca als empressaris, puix que encara no se’ns ha demostrat l’existència d’una incompatibilitat entre els interessos del públic i els de les empreses.

A.