Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El vent i el què hom sent

Joaquim Amat-Piniella
(“ARA”, núm. 2 - desembre 1930)

 

Quan hom neix, alegria es sent.

Quan hom mor, trist és el vent.

Vent àlgid que forada oïdes,

que enrogeix un nas mesquí,

que els ulls fa somicar de tristesa,

que un cor embolcalla de setí

ple de neguit, tot raresa.

Aixeca fulles del llibre del món,

les arrossega no sap vers on,

i les trepitja amb sa tenuïtat.

Bruel pruïjós, fosc de timbre,

romp la voluntat del mimbre.

Remunta al cel:

és que veu l’estel.

Crida el porter:

–Apagueu el llum!

–Cremarà fins tard.

–El bufaré.

S’ha apagat l’estel.

Tristor amarga de fel!

De Déu ve la ira...

Tro de fúria ressona,

d’un mortal dalt la trona.

Tenebres escampa,

melodies vives

ara canta.

Xiula després,

arbres en dansa,

llarg el xiprés,

fuat com llança.

Quan hom mor, trist és el vent,

quan hom neix, alegria es sent.

 

j. amat i piniella.