Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El sistema electoral

Temes constitucionals

Joaquim Amat- Piniella
(“El Dia”, 26-1-1933)

 

És d’una gran utilitat tot el que es faci en el sentit d’inclinar el nostre poble a estudiar els problemes constitucionals. Cal tenir present que el Parlament català està a punt d’entrar a discutir el projecte d’Estatut orgànic, i que no serà en debades tot l’apassionament públic que es nuï a l’entorn d’aquesta Llei que ha d’ésser l’eix de la futura legislació catalana.

Tinc referències que no tardarem gaires dies a llegir els resultats de la ponència nomenada a l’Esquerra Republicana de Manresa, per presentar esmenes al projecte del Govern de la Generalitat. Però independentment de això i amb el permís dels companys de la Comissió em permetré fer un petit comentari sobre una qüestió tractada en una de les darreres reunions. Parlo del sistema electoral. Un dels ponents, recordo, va presentar una esmena a l’article 16 del projecte, afegint a les condicions que haurà de tenir el sufragi, la de què s’haurà de fer pel sistema proporcional. Tots els reunits vam coincidir que es tractava d’un afer molt transcendental i que calia un  estudi extraordinàriament curós.

No sóc d’aquells que creuen que és precisament el règim proporcional el que ha de donar una estabilitat a la nostra política. Crec, ans bé, que l’estabilitat no vindrà sinó després d’una sedimentació completa del maremàgnum actual.

Però tampoc, no sóc d’aquells, segons els quals, del sistema proporcional vindran tots els mals imaginables. És hora de deixar les coses al seu lloc.

Per una banda és innegable que el règim proporcional reflexa la voluntat popular d’una manera molt més ajustada i ponderativa. Amb el sistema majoritari vigent ens trobem sovint amb què una gran part de l’opinió (pot donar-se el cas que sigui  una majoria) no té en els parlaments la més petita representació. I una cosa així, a més de poder ésser qualificada de monstruositat, no té res de democràtica.

Però, igualment, per l’altra banda, ens trobem que el sistema proporcional facilita en gran manera la disgregació dels partits i la formació de nuclis d’opinió reduïdíssims, la qual cosa a l’hora d’integrar la majoria de govern, significa una pila, a voltes inexpugnable, de dificultats. Ultra això, o més ben dit, com a conseqüència lògica d’aquest esmicolament de partits, es donen casos de minories esquifides que tenen a les seves mans la clau de tota la gestió del govern, i és llavors quan  es produeixen aquelles polítiques de concessions, aquella mena de «chantages» polítics que evidentment tampoc no tenen res de  democràtics, ni de parlamentaris.

Cadascun dels dos sistemes tenen, doncs, els seus pros i els seus contres. Però no ens costaria gens de trobar aquell punt dolç d’equilibri, que conté la solució de gairebé la totalitat dels problemes que puguin presentar-se. Abans, però, seria necessari tenir la fermança que els nostres polítics guaiten l’exponent de la Pàtria per damunt de tots els particularismes baixos de sostre i de tots els egoismes revellits i poca-soltes.

Rau, senzillament, en la realització d’aquella estructuració del nostre camp polític, partint del punt de vista nacional i lògic. En diverses ocasions n’he parlat i moltes vegades, al cap d’un temps d’haver opinat, he sabut que coincidia amb el criteri d’altes personalitats. Cal que desapareguin les ambigüetats estèrils i el culte als matisos. Dues cledes polítiques amb un mateix ideari i idèntics procediments, no poden conviure. Les qüestions d’homes han de supeditar-se a les necessitats dels idearis comuns. Cal, en últim terme, la formació de partits forts, disciplinats (estic amb vós, amic Ventallol), amb un sentit rígid de la conseqüència política. Uns partits que responguin a uns sectors del públic, i no a la política personal d’uns homes. De Valera deia darrerament en un discurs: «Si voleu que realitzi la vostra obra no em deixeu a mercè dels grups o dels partits petits».

Només d’aquesta manera aconseguirem una estabilitat per a la nostra política i el mètode proporcional serà per a nosaltres un règim electoral que de la mateixa manera que permet una major equanimitat en la representació, no facilitarà una desvinculació perjudicial dels grups polítics.

En aquest sentit, crec que l’article 16 del projecte de l’Estatut orgànic pot fer pensar molt als nostres polítics.

J. AMAT I PINIELLA