Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"El río dormido" de Serrano Anguita

“Amics del Teatre”

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 17-5-1934)

 

Heus ací una producció del teatre espanyol que mereix ésser remarcada. En mig de la mediocritat dels autors castellans que assorteixen avui l’escena castellana, Serrano Anguita es destaca, no solament pels seus coneixements teatrals, sinó també pel zel a cercar temes vitals que donin a les seves obres un batec d’inquietud, d’emoció i d’actualitat.

En «El río dormido», com en altres obres d’ell, ha plantejat, amb tota la seva cruesa, la gran tragèdia que està passant avui la rància aristocràcia espanyola. Un estament que no coneix el que és treballar, que s’ha passat la vida a les penyes i als clubs, vivint folgadament de les rendes d’unes finques que treballen uns altres. La transformació social que estem passant ha fet que aquests s’hagin cregut amb uns drets –no importa ací, si amb raó o sense– que perjudicaven fonamentalment els interessos dels propietaris, els quals han quedat sense béns i el que és més greu, sense la força de voluntat per a portar en endavant una vida d’activitat i de treball. Solament els han restat uns títols i uns prejudicis antiquats que ja no serveixen per res.

Serrano Anguita ens presenta en la seva obra, com els familiars i l’administrador, empenyen a un marquès en aquesta situació, en la persona del seu fill, a deixar-se portar pels nous corrents de la societat, a fer ratlla al passat que no pot tornar i a acceptar un estat de coses, que no deixa d’ésser ric de possibilitats, si en el seu sí es treballa i s’actua d’acord amb les exigències de la nostra època.

Una obra, doncs, de combat contra l’absentisme dels grans propietaris, no tractat com des d’un pamflet o d’una obra de teorització social, sinó des d’un punt de vista humaníssim i fidel. És un retrat, molt reeixit, d’un estament que no deixa de tenir el seu paper en el concert de les classes socials que avui conviuen en el nostre país. No és per això solament, que creiem interessant l’obra de Serrano Anguita, sinó també pels seus valors teatrals. Un ambient molt ben observat –tant en allò que voreja el ridícul com en allò que atany la normalitat sentimental–, uns caràcters molt ben estargits –sobretot el de Calero–, un diàleg agut i fi i una contextura de situacions molt intel·ligent.

Quant a la companyia, que va interpretar l’obra sense caldre-li apuntador, no podríem fer l’elogi d’algun dels seus components sense menystenir els altres. Tots, per un igual, excel·liren en llurs rols respectius. La presentació –decorat i vestuari–, encertadíssima.

El públic, com sempre nombrós, aplaudí l’obra amb un entusiasme sense regateigs.

La nostra enhorabona als «Amics del Teatre».

J. A. i P.