Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El premi literari Joaquim Amat-Piniella 2012 ja té les quatre obres finalistes

Dades: 
01/12/2011

Llibres de David Castillo, Amadeu Cuito, Patrícia Gagancho i del manresà Jordi Estrada optaran a endur-se el guardó d’enguany.
 

La comissió assessora de la dotzena edició del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, organitzat per Òmnium Cultural de la Catalunya Central i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters i l'Associació Memòria i Història de Manresa, ha triat les quatre obres que optaran al premi del 2012, que es lliurarà el 22 de febrer de l’any vinent a l’Auditori de Caixa Manresa, a la Plana de l’Om.

El guanyador sortirà del quartet format per Patrícia Gabancho, autora de l'obra A la intempèrie (Editorial Columna), Amadeu Cuito, amb Memòries d'un somni (editorial Quaderns Crema), David Castillo amb l’obra El mar de la tranquil·litat, (editorial Proa) i el manresà Jordi Estrada, la novel·la Rius paral·lels (Editorial L'Albí).

El jurat d’aquesta edició està format per Josep Alert, Montserrat Caus, Antoni Pladevall, Jordi Puntí i Joan Vilamala. Com cada any, les quatre obres finalistes es presentaran a la llibreria Petit Parcir, de Manresa, abans del lliurament del premi, al llarg de quatre dijous consecutius i amb la presència dels autors:

- 26 de gener: A la intempèrie, de Patrícia Gabancho.
- 2 de febrer: Memòries d’un somni, d’Amadeu Cuito.
- 9 de febrer: El mar de la tranquil·litat, de David Castillo.
-16 de febrer: Rius paral·lels, de Jordi Estrada.

Òmnium guardonarà el vencedor amb un bust de bronze d'Amat-Piniella, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. I també, com altres anys, la Biblioteca del Casino posa en marxa un concurs sobre les obres finalistes obert a tothom, i amb un lot de llibres de regal. Òmnium del Bages, per la seva part, també manté oberta la campanya de captació de fons perquè el 2013, any del centenari d'Amat-Piniella, es pugui ubicar al Casino un conjunt escultòric de l'esmentat artista Ramon Oms.

 

Les obres finalistes:

1- El mar de la tranquil·litat, de David Castillo (Ed. Proa)

Novel·la que combina la crònica d’una època (els anys setanta) i un món (els barris barcelonins de Vallcarca, el Coll i el Carmel), amb la història d’un “fracassat” que hi torna. Amb una trama centrada en l’ambient i els personatges (especialment en la seva relació d’amistat) més que no pas en l’acció, David Castillo construeix un retrat sòlid d’un barri que ell coneix bé, d’uns joves que, com diu la primera frase, “encara no érem capaços de diferenciar l’avorriment de la tristesa”. És el retrat (i la reivindicació), també, d’una Barcelona “que no surt a les guies turístiques” i que entronca amb una certa tradició literària que fins ara potser s’havia expressat més en castellà
 

2- Memòries d’un somni, d’Amadeu Cuito (Ed. Quaderns Crema)

Advocat i economista, Amadeu Cuito pertany a una família fortament compromesa amb la cultura i la política catalanes, amb un pes de gran rellevància en el nostre passat recent. Exiliat a França de ben petit, ens parla dels anys d’ocupació alemanya, de les vicissituds de l’exili, tant a Perpinyà com a París. Alumne d’un dels grans col·legis de la capital francesa i de la seva universitat, participa en els debats intel•lectuals i polítics que l’agiten. Plenament integrat en la vida francesa, però amb freqüents viatges a Catalunya, passa a formar part del moviment antifranquista de la mà de Josep Pallach. En acabar la carrera, es trasllada als Estats Units. Més tard, a partir de 1962, entra en contacte amb els principals protagonistes de l’oposició espanyola. Seran anys d’apassionada activitat política, que són repassats en aquest llibre per un escriptor de talent que no renuncia a una visió personal dels esdeveniments que li ha tocat viure.
 

3- Rius paral·lels, de Jordi Estrada (Ed. L’Albí)

Primera novel•la del manresà Jordi Estrada, una ficció lírica sense pretensions estrictament biogràfiques que aconsegueix, però, evocar a cada pàgina l’alè poètic de Màrius Torres. Rius paral•lels no és una reconstrucció fidel dels últims dies del poeta sinó, sobretot, una ficció literària sobre l’amor i la mort, sobre l’amistat i la gelosia. Un relat commovedor i sòlid, que parla d’un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i també de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. És una novel·la sobre la mort, però també sobre l’alegria de viure gràcies a l’amor i l’amistat. Jordi Estrada s’ha submergit en la vida i l’obra de Màrius Torres, ha investigat sobre tot de nocions mèdiques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capaç de recrear, amb versemblança i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antituberculós durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.
 

4- A la intempèrie, de Patrícia Gabancho (Ed. Columna)

És una crònica memorialística de la Transició. L’any 1976, Patrícia Gabancho acabava d’arribar a Catalunya des de l’Argentina. Era jove, extremadament radical i, en el seu cas, també independentista. Durant els tres anys que s’escolen fins al referèndum de la Constitució de 1978, va militar en un petit partit i això li va permetre viure en primer pla la transició a Catalunya, participant de tots els organismes unitaris i de l’organització d’esdeveniments històrics, com ara la manifestació de la Diada del 1977. En aquest llibre, Gabancho desmunta mites, explica com la Transició va ser un projecte contrari a les aspiracions de Catalunya i dóna una visió crítica i fascinant d’uns anys fundacionals. Quan va acabar aquest procés, l’any 1978, va escriure una memòria que recupera ara.

 

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.
Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).

 

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i participà activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966)-- està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Es diu que els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

Més informació a la pàgina web de l’autor (www.escriptors.cat/autors/amatpiniellaj)