Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El perill d'una dictadura

Panorama alemany

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 14-10-1931)

 

Un dels països europeus on la política ha adquirit una intensitat més gran en aquests darrers temps és indubtablement Alemanya. D’ençà aquella famosa crisi econòmica que va obligar als EEUU a concedir la moratòria pels deutes de guerra i que duu el nom del president Hoover, hem passat per una colla de vicissituds, entre les quals sobresurten: el plebiscit per a la dissolució de la dieta prussiana amb la conseqüent confabulació comunista-nacionalista, les eleccions d’Hamburg, on s’ha palesat més fort que mai la disgregació lenta que experimenta el partit governamental o sigui el social-demòcrata. I finalment la dimissió del ministre d’Afers Estrangers senyor Curtius, que ha provocat una crisi total de govern amb la subsegüent dimissió de tot el gabinet Brunning. Aquest ha hagut de formar un nou govern, al marge dels partits polítics, que ha estat considerat, com a extremadament inestable fins que el canceller ha llegit la declaració ministerial al Reichstag. En aquella primitiva inestabilitat basaven els reaccionaris la seva creença que bastaria provocar una crisi en el govern des del mateix Reichstag, perquè caigués d’una vegada l’edifici de la socialdemocràcia. Però Brunning  va presentar-se a llegir la declaració ministerial amb massa seguretat, massa fermesa i fou llavors que els dretistes desaparegueren de la Cambra per reunir-se en una sala i prendre acords. S’havien estalviat una temptativa facciosa indefectiblement inútil.

Aquesta lleugera victòria del govern sobre els extremistes no portarà pas a una solució del conflicte cabdal que es planteja avui a Alemanya. El perill comunista per una banda i el feixista per l’altra, subsisteixen igualment. Els primers veuen en l’enderrocament del govern actual l’acompliment del seu desig d’afegir una república més a la U. de R.S.S.; els segons veuen la immediata proclamació d’un imperi que aniquilés el comunisme i tornés al país aquell militarisme que sapigués sostenir una guerra durant quatre anys.

No cal remarcar que tant l’una dictadura com l’altra, significaria una emancipació dintre la tirania a que ha sotmès el poble alemany la pau de Versailles, aquesta pau que en realitat podria ésser l’inici d’una nova guerra.

Ara bé, podrà el Govern actual sostenir-se als embats furiosos de què el faran objecte els extremistes? En cas d’una victòria d’aquests quina de les dues dictadures s’imposarà? Heus ací dues incògnites difícils d’esclarir en aquests moments.

No creiem equivocar-nos però, en afirmar que malgrat l’actual solidesa del nou gabinet Brunning, no tardarem en llegir als diaris que en aquell país, passen coses grosses.

J.A. i P.