Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El moment de la comprensió

Les arts

Joaquim Amat-Piniella
(“Assaigs”, núm. 5 - desembre 1931)

 

El món en el desenvolupament de la seva història, ha tingut certs moments d’inquietud, certs moments de crisi –prou coneguts de tothom– els quals no solament s’han reflectit a l’exterior en signes tangibles i pertanyents a la vida pràctica, sinó que fins i tot s’han traduït en alteracions ben visibles en l’humanisme. És a dir, que els grans fets en la història, tant política com cultural d’un poble, han obeït en la majoria a estats d’inquietud en l’espiritualitat humana. Però, el més curiós del cas no radica en això que podríem qualificar de fet biològic. És que les reaccions de l’esperit s’hagin avantposat gairebé sempre a les del món pràctic. Exactament com si aquell posseís unes antenes receptores d’una acuitat més extremada que no pas aquest; com si posseís una sensibilitat rara, comparable al que podríem nomenar un sismògraf avant la lettre. Els exemples que podríem citar per provar aquesta tesi són nombrosíssims. No ho farem sinó amb uns quants dels més remarcables i que una importància més cabdal tenen en la història de la humanitat.

Recordem que la intensitat cultural i artística del Renaixement, junt amb el descobriment de la impremta es veu seguida del formidable moviment en les idees polítiques i religioses, causa de tantes guerres i lluites, i que porta el nom de La Reforma; la Revolució Francesa es veu precedida per l’activitat cultural dels enciclopedistes; el romanticisme preludia un llarg període d’agitació política a França i Alemanya; i finalment, l’hecatombe de la guerra 1914-18 que fou la seguidora de la revolució iniciada en el terreny de l’art i la literatura, coincidint gairebé amb el començament del segle.

Però, en aquest darrer cas –que és on ens referirem més concretament en el curs d’aquestes ratlles– és necessari fer constar que si bé la guerra durà quatre anys, malgrat tot el desfogament que aquests representen, malgrat totes les penalitats d’una lluita terrible, no han bastat per esmortuir aquell neguit. En el terreny pràctic, encara no ha estat suficient la revolució soviètica i la caiguda de gairebé totes les monarquies. En el de l’esperit, no s’ha aconseguit tampoc que cessés l’afany per la recerca, la trepidació, les accions i les reaccions, els canvis bruscos, les anormalitats i les tergiversacions. I això no pas perquè hagi estat un clos inabordable, una manifestació d’aspectes, sinó perquè, ben altrament, ha estat fàcilment influenciable per l’ambient, perquè ha estat més aviat un conglomerat de moviments que s’han estalonat els uns als altres, essent molts d’ells antitètics, malgrat provenir tots d’un mateix estat d’espiritualitat.

Ja veiem, doncs, que seria absurd que àdhuc davant d’això pretenguéssim negar a la inquieta vida actual les atribucions que de dret li pertoquen, que volguéssim treure el significat a allò que és una fita històrica –que és com ja hem dit un fet biològic. Que davant del que és una imatge de l’espiritualitat del nostre temps ens féssim l’orni i adoptéssim un posat de tantmefumisme gens afalagador per a la nostra sensibilitat. En fi, seria suïcida que ens giréssim d’esquena a la contemporaneïtat i féssim, en canvi, grans plats i grans olles d’un passat que en el seu temps era una gran cosa, però que transportat al dia d’avui no passa d’ésser un anacronisme, un intrús o un arcaisme.

És per tot això, que davant d’aquesta «nova intel•ligència» com diria Salvador Dalí, creiem arribat el moment de la comprensió. Moment aquest que ja no ens pot ésser suspecte puix que hem vist que l’únic que s’aguanta són les veritables personalitats, els valors autèntics, mentre s’esfondren pel seu propi pes els esnobistes, els pseudo-temperaments artístics i els arribistes desconsiderats.

Repetim que creiem arribat el moment de la comprensió. Si voleu, inicieu un procés de revalorització, però recordem-nos sempre de les famoses paraules de José Ortega Gasset: «El arte nuevo es un hecho universal. Con estos jóvenes cabe hacer una de dos cosas: o fusilarlos o esforzarse en comprenderlos. Yo he optado resueltamente por esta segunda operación. Y pronto he asvertido que germina en ellos un nuevo sentido del arte, perfectamente claro, coherente y racional».

J. AMAT I PINIELLA