Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El film documental

Cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“Assaigs”, núm. 4 - novembre 1931)

 

No fa pas molts dies que vàrem llegir en una informació cinematogràfica de «Mirador», l’interessant setmanari barceloní, que la casa Fox, una de les més importants del cinema nordamericà, tenia en el catàleg 1931-32 un crescut «stock» de films documentals. Aquest fet ens ha suggerit un petit comentari a l’entorn del que representa en els actuals moments el film documental.

En aquest aspecte de la producció cinematogràfica podem distingir tres formes:

1) El film estrictament i fredament documental, cultural o científic.

2) La producció que tot i tenint aspectes documentals, es veu amenitzada per la intromissió d’elements literaris, plàstics o exclussivament cinematogràfics.

3) Els reportatges d’actualitat que veiem en gairebé totes les sessions normals.

No parlarem d’aquesta darrera faceta per no atànyer al nucli de la qüestió que ens interessa.

Tots recordem haver vist en alguna sessió de cinema selecte, algun film d’aquells que baix l’etiqueta de culturals ens presentava a l’écran aspectes biològics de diverses famílies d’animals i plantes o de bactèries, a través del microscopi. Aquesta mena de films que podríem encabir dintre la primera clasificació, tenen un interès científic ingent i pot fer un remarcable servei transportada als Instituts o Universitats, o als centres d’estudis especialitzats: en canvi, en els salons públics és causa de tedi per la major part dels espectadors. Aquest fet, si bé per una banda ens fa blasmar de la insensibilitat del públic, per l’altra, àdhuc arribem a justificar-lo. La gent no acostuma a anar al cinema per endinsar-se en els terrenys àrids de la ciència i dels coneixements biològics; el públic va al cinema per simple passa-temps. O si més no per inhibir-se de tots els transcendentalismes. Heus ací que no resulta oportuna en una sala d’espectacles una elucubració científica o un document en sentit estricte i fred que té aquest mot. És, anant guiats per aquesta fèrula, que les cases productores han treballat per trobar una fórmula que harmonitzés la realitat científica amb la raó i el guariment amenitzant de la faula, per tènue que aquesta sigui. Aquestes produccions s’adapten a la segona classe de documentals. En aquests darrers temps hem vist alguna obra d’una gran valor geogràfica, antropològica i biològica, perfectament lligada a una rellevant importància artística. Ens referim als cassos concrets de «Moana», «Ombres blanques», «Els misteris d’Àfrica» (malgrat els seus defectes), «Rango» i als que encara no coneixem, com «Tabú» i «Trader Horn». Aquestes produccions poden ésser ventatjosament presentades al públic, car a més a més del seu interès cinematogràfic, ens porten a la popularització de certs coneixements gens menyspreables.

Repetirem, per acabar, que de la mateixa manera que creiem en la eficiència d’aquest cinema sobre el públic, creiem en l’ensenyament a les Universitats, Instituts i centres d’estudis superiors. És per això que propugnem ací per a la instal•lació urgent en tots els locals docents, d’aparells moderns de projecció cinematogràfica. A l’ensems ens alegrem de que les cases més importants de Nordamèrica atorguin al film documental la importància que realment té.

J. AMAT I PINIELLA