Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"El delator", de John Ford

El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 28-11-1935)

 

«De totes les històries –escriu Goldwin– la d’Irlanda és la més trista. Durant set segles no ha estat més que una sèrie ininterrompuda de lluites, matances, assassinats, desgoverns, guerres civils, opressions i misèries».

D’ençà d’Enric II d’Anglaterra, el qual s’aprofità d’una lluita intestina entre dos grups irlandesos, per a fer se proclamar rei d’aquella illa, l’any 1169, fins fa ben poc, Irlanda ha estat el teatre de contínues guerres i agitacions de caràcter nacionalista. La diferència de caràcter i de sentiments, entre anglesos i irlandesos i l’oposició dels dos elements ètnics, han tingut més força que la dominació històrica d’Anglaterra, que la influència de la cultura de l’Imperi i que la traça política, tradicionalment britànica, a assimilar esperits nacionals. Els irlandesos posseeixen un esperit heroic, «porten un cop de sol al cor», com diu un escriptor francès, i enfront d’aquest esperit s’han estrellat totes les temptatives angleses –tant les violents com les diplomàtiques– destinades a abaltir la insubornable personalitat nacional d’aquella illa cèltica.

El cas d’Irlanda ofereix als catalans-nacionals una exemplaritat digna de tenir present a tothora.

És només amb un esperit disposat al sacrifici més valuós, com una col·lectivitat nacional pot triomfar. Els irlandesos l’han tingut inexpugnable durant més de set segles. La lluita els ha estat difícil i pesada, però l’han guanyada, degut a unes dots de constància, de voluntat, de passió, que els catalanistes hem de fer nos nostres, tant individualment com nacionalment, si volem veure triomfant la causa de la llibertat de Catalunya.

***

El film «El delator», que ens ja estat projectat, durant la setmana passada, és una adaptació de la novel·la de Liam O’Flaherty. «The informer», i aporta un episodi de les lluites nacionalistes irlandeses de després de la guerra, per allà l’any 1922, una de les darreres revoltes del partit separatista «Sinn Fein». Un home expulsat de les milícies nacionalistes per una falta lleu, però amic i en contacte amb els seus antics companys, en trobar-se en la misèria més absoluta, delata per vint lliures un amic, el cap del qual ha estat posat a preu. Gypo –aquest és el nom del traïdor– brutal i totxo, aviat és víctima dels més negres remordiments els quals, en acorralar-lo gradualment en llur puixança, acabaran per descobrir-lo com a autor de la tràgica delació, davant del jurat de l’organització, el qual el condemnarà a mort.

El director John Ford ha fet, amb aquest film, una de les obres mestres del cinema. Amb un drama eminentment psicològic, destinat a reportar les diverses fases d’un procés anímic –disgust, angoixa, penediment, por, feblesa, brutalitat, pànic i covardia–, no s’ha oblidat de l’acció, i ens ha donat un film intens, punyent, mogut, poètic, ben ambientat –aquella boira constant, aquella sensació de nit de revolta i persecució, la terbolesa (tan ben evocada!) dels barris baixos de Dublín–, sense concessions, fidel, ben construït i, en conseqüència i per damunt de tot, eminentment cinematogràfic.

Víctor Mac Laglen interpreta el rol de Gypo d’una faisó immillorable. La seva tasca en un paper dramàtic com aquest, ha constituït per a nosaltres una abellidora revelació.

Un film del qual servarem un gratíssim record

J. AMAT I PINIELLA
– – –

Nota: En la mateixa sessió va ésser projectat un film de curt metratge, en tecnicolor i interpretat per «marionettes» o bibelots de fusta, propaganda de la casa «Philips Ràdio». Es tracta d’una innovació en els procediments reclamístics, presidida per un bon gust i un «esperit» innegable.