Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Diumenge i l'Estatut

Tribuna lliure

Joaquim Amat-Piniella
("El Dia", 30-07-1931)

Ha començat la marxa imposant, vistosa i ostentatòria de la propaganda a favor de l’Estatut que els representants dels pobles de Catalunya van aprovar en Assemblea en una de les sales de la Generalitat.

Per tot arreu han estat enganxats uns “sí” gegantescos, per les parets i façanes, pels vidres dels cafès, als pals dels telèfons, pels arbres i pels aparadors de les botigues i hom diria que els diaris fan concursos per veure qui pot exhibir unes lletres de més grosses dimensions. Sembla un crit de triomf a uns dies vista.

Només veiem en els nostres passeigs habituals, en tots els moments del dia, aquell “sí” eixordador, colós i que ressonarà diumenge, en tots els àmbits de Catalunya, com un signe immediat i revelador de la sincera voluntat d’un poble amant de la llibertat.

*****

Hem vist amb poc temps, tres mobilitzacions de ciutadans. L’home que porti dignament aquest nom haurà fet ja tres peregrinacions a les urnes, afamades ara després de no engolir ni una papereta en vuit anys de règim dictatorial. Durant aquest temps només menjava la pols d’unes golfes i era inquietada, únicament pel passejar reconer i lent de l’aranya que veia en aquell atuell una espècie d’hivernacle...

Ara ve el quart moviment ciutadà. Seran les postres d’aquest important àpat que estan celebrant les urnes d’ençà el 12 d’abril.

Estriba la diferència de què fins ara es votaven homes. Diumenge no: es votarà Catalunya!

*******

Aquest dia les urnes estaran més famolenques que mai. Hi influirà, indubtablement el fet d’ésser el plat més mengívol.

*******

Jo veig el diumenge com un dia ple de blavor i de meravelles natural.

Serà una data sublimada pels ribets de l’ideal.

*******

Durant aquest dia històric m’agradarà veure una sèrie d’autobusos plens d’estiuejants embrunits en les platges i enfortits en els boscos a grans altures.

M’agradarà veure aquell “roadster” que portarà en el furgó –valgui la comparança- un dipòsit d’aire marí ple de veles i de peixos de colors, o unes essències de pinassa acompanyades del cant de granota més estereotipat.

M’agradarà veure’ls fugir, després de votar, amb el cor ben ample, amb el mirar satisfet, amb la “pose” d’home digne que tant bé escau...

M’agradarà, finalment, veure com una família sencera marxarà a fer la costellada cim de la temporada, sense cap papereta a la butxaca del cap de colla, perquè l’haurà ja tirat a les urnes.

*****
No s’hi valdrà a estar distret. L’àngel del catalanisme –Apa, dibuixant agudíssim!- portarà un altaveu dels més estridents per a dir a grans crits que no és el moment de jeure, ni el de passejar, ni el de llegir, ni el de banyar-se, ni el de pescar. És, únicament, el moment de dir, acompanyant els fets a les paraules: “Sóc català!” Abans feia el catalanisme llegint els versos d’Aribau, de Guimerà, etc. Abans ballava sardanes. Abans visitava l’estàtua de Casanovas el dia 11 de setembre, procurant tornar a casa amb un parell de “sablazos” –sense metàfora- a l’esquena. Però, avui ja no ho faig això com una exteriorització del meu sentiment catalanista. Avui sóc catalanista, perquè voto l’Estatut, perquè voto la llibertat de Catalunya!!”

*******
Diumenge... 2 d’agost... Estatut... llibertat... votar... tothom... TOTHOM.... a VOTAR....

J. A i P.