Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

De la instrucció

Tribuna lliure

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 23-2-1931)

 

És un fet recent el de la crisi fatal i definitiva del govern del general Berenguer. I encara és més recent la formació d’un tercer règim de dictadura. Aviat el costum de veure’ns governats per militars i gent belicosa –no és a tall d’elogi– farà que si mai arriba la vertadera legalitat ens sembli aquesta el sistema de govern més extemporani i il·legal. És com aquell qui acostumat a menjar taronja amb sucre, prova de menjar-la sense. Primerament no li plau, però després, acostumat ja, en tastar altra volta la primera, la troba francament antinatural i detestable. Això seria perillós, i més encara, si ho veiem en l’aspecte de la instrucció.

El Salvador de España pujà al poder i sense ni com va ni com ve, va cridar a un analfabet i junts es feren creus de què a Espanya la segona ensenyança i estudis superiors estiguessin tan malament. Fer un nou pla d’ensenyament era una cosa que donava un cert prestigi al director i prossèlits i no va fer el més petit embut. El pla fou abortat i Espanya hagué de sofrir les conseqüències, no d’un ministre, sinó de la genialitat d’un ministre.

I ara, quan un almirall ha solucionat una crisi fatal, fins per al règim, ha passat un fenòmen que no és rar, abans completament explicable.

Quan van intentar fer ministre el senyor Gascón i Marín en la Instrucció Pública, es féu palès un titubeig per part d’aquest, i àdhuc s’havia arribat a creure que el Govern de concentració monàrquica no aconseguiria endossar-li el ministeri. El senyor Gascón s’ha fet càrrec, com també nosaltres n’estem convençuts, de què aquella cartera era d’un pes insuportable, enorme, esgotador. Era una cartera pròpia només pels tècnics regionalistes. I tots aquests compliments eren d’aquella mena que solament fem que ens donen un caramel que sabem que no és bo i que ja han llepat els altres.

Planyem sincerament al senyor Gascón i Marín, però a l’ensems li diem que el poble exigeix que l’ensenyament secundari es normalitzi immediatament, ja que la instrucció ha d’estar per damunt de tota la política, que sigui ell qui tingui cura de suprimir aquella bactèria contaminada del dictador difunt. I això ho diem, no amb una sincera confiança, sinó amb un trist presentiment de què aquesta tercera dictadura serà com totes les anteriors i com totes les que poden venir in secula seculorum...

J. AMAT I PINIELLA