Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Dances

Joaquim Amat-Piniella
(“ARA”, núm. 3 - gener 1931)

 

Dança:
uns passos;
l’amor.
Ai las!
remor!
Crits melòdics,
desgavell de punts,
harmònics conjunts.
Badocs al volt,
murmuris:
tisores corrent
damunt de la gent.
Amable somriure;
manetes jugant;
uns llavis besant
clouran el riure.
Menyspreu i negació:
ja no es besaran,
ell marxarà al racó;
la veurà dançant...
Estrelles i arbres;
amor repujat,
rostre demacrat.
Frissor...
Rebuig?
Passió?
Porta entreoberta...
ebri bellugueig,
piano aflautat.
–Qui és qui no veig?
–S’hauran ja besat!
Desànim...
Per què no un hom?
Si marxa tothom...
Escales baixa
l’orquestra...
Porten la caixa
d’un violí...
Ai, quin patir!

j. amat i piniella.