Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Convocatòria del Premi Joaquim Amat-Piniella

En record de Joaquim Amat-Piniella, autor d’obres cabdals de novel·la social com K.L.Reich, l’abril de l’any 2000 la delegació al Bages d’Òmnium Cultural, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, de la Fundació Caixa Manresa i Editorial Columna van instituir la convocatòria anual del Premi Joaquim Amat-Piniella de Novel·la Històrica, centrada en els grans moviments socials contemporanis. Aquest premi es va crear a instància de l'Associació Misteriosa Llum de Manresa, a fi i efecte de substituir els Jocs Florals quinquenals de la Llum i, alhora, recordar l'autor manresà.

La primera edició la va guanyar Rafael Vallbona amb l’obra La comuna de Puigcerdà. La segona va ser per a Manuel Valls i Norberto Delisio amb l’obra Caminar sobre gel.

La tercera edició va quedar deserta. Per a la quarta edició, es va decidir ampliar la temàtica del premi i s’hi podien presentar totes aquelles obres que incloguessin una “preocupació social”.

El IV premi Joaquim Amat-Piniella el va guanyar Josep Maria Loperena amb l'obra La casa del fanalet vermell, a l'entorn de la vaga de tranvies del 1951. El llibre ha estat publicat per Columna Edicions.

El V premi va quedar desert. La VI edició fou per Agustí Segarra, amb la novel·la La ciutat en flames.

L’any 2006, la delegació d’Òmnium Cultural del Bages dona un nou enfocament al premi: a partir del 2007, es deixen de premiar originals inèdits i es distingeixen obres publicades durant l’any anterior.

L’objectiu  és premiar també una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi o se centri en els grans moviments socials contemporanis. La diferència és que ja no s’hi presenten obres inèdites sinó que es premia la que, entre les publicades en llengua catalana durant l’any anterior, s’adeqüi als requisits temàtic i lingüístic que s’acaben d’esmentar i es consideri la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

La dotació econòmica desapareix, i s’estableix en canvi un guardó emblemàtic que pot tenir forma de petita escultura o obra d’art, dissenyada per l’escultor manresà Ramon Oms.

Antoni Pladevall, amb “Terres de Lloguer” (Columna, 2006), va guanyar el premi Joaquim Amat-Piniella corresponent a l’any 2007, el primer d’aquest nou format.

La novel·la pòstuma 'Confessió general' (Proa, 2007), del barceloní Joan Garrabou, va ser l’obra premiada a la vuitena edició del premi, el febrer del 2008.

Jordi Coca va ser el guanyador de l’edició del 2009 amb “La noia del ball” (Proa, 2008).

Sílvia Alcàntara va guanyar la desena edició del premi amb l'obra "Olor de Colònia" (Edicions de 1984).