Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

"Contra l'imperi del crim"

El cinema

Joaquim Amat-Piniella
(“El Dia”, 14-11-1935)

 

El gènere, una mica truculent però molt cinematogràfic, del film «gangsters» no està esgotat. Ens ho demostra «Contra l’imperi del crim», projectat la setmana passada al Kursaal. L’heroi típic en els films que d’aquest caràcter havíem vist fins ara, ha sofert una trasllació. Ja no és, com era costum, el cap de la banda o un dels seus components. L’heroi s’ha passat a la policia, la qual en nom dels bons costums, d’una moral puritana, lluita incansablement, arriscadament i tot, per tal de desarrelar de la societat americana, aquella malura filla de la Llei Seca. El «bottleger», contrabandista d’alcohol, a estones pintoresc, altres bona persona, gairebé sempre simpàtic perquè sabia burlar una llei absurda i impopular, ha passat a ésser, un cop abolida la prohibició, el criminal perillós, el segrestador, el bandit que assalta les banques i sembra el pànic, arreu on passa, per les seves inqualificables malifetes.

Calia reaccionar contra aquest estat de coses, calia glorificar la tasca de la policia, en perseguir d’una manera decidida i sense reparar en els riscos que se’n deriven les bandes que infesten el país. I això és el que ha realitzat brillantment William Keighley en el seu «Contra l’imperi del crim».

El pretext de l’aniquilació d’un grup de «gangsters», dóna ocasió al director de presentar l’heroisme i l’esperit de sacrifici de la policia que en té cura. L’anècdota, però, no té res d’extraordinari. Més aviat és vulgar i a estones força convencional. El que té, al nostre entendre, una importància, és la part documental del film destinada a mostrar-nos l’organització interna del «G-men», i sobretot el gran valor cinematogràfic que el film conté. En efecte; el director ha sabut impregnar l’obra d’un moviment foll, d’un ritme trepidant; tot el film és una carrera d’emocions, sàviament alternades amb moments humans i amb estones d’humor. És acció pura. Això fa que l’espectador es senti transportat i ni s’adoni de com passen els mestres de cinta.

James Cagney, magnífic actor del cinema americà, personal pel seu dinamisme endimoniat, matisat sempre, expressiu com ell sol, excel·leix en la interpretació d’aquest film. Ann Dvorak, Margaret Lindsay i Robert Armstrong el secunden admirablement.

Ah! Una observació. Durant les projeccions d’aquests films, el públic no es cansà d’omplir el local i, tanmateix, el film no era doblat. Això prova el que venim dient temps ha: que el que vol el públic són bones pel·lícules. De si és parlat en castellà o en japonès ni se’n preocupa. Els senyors empresaris no em podran negar la raó.

J. A. i P.